Com es construeix una marioneta? Gràcies l’Institut del Teatre de Barcelona, publiquem els apunts del mestre Harry Vernon Tozer (1902-1999) sobre un dels aspectes que ell considerava més importants: el comandament. Plantejar-se com ha de funcionar el comandament és fonamental perquè la marioneta pugui fer moviments al màxim de reals possible i, doncs, perquè tingui vida. És cert, tal com afirma el senyor Tozer en els seus apunts, que, “citant la màxima musulmana, cada marionetista es creu de totes totes que només hi ha un comandament i que ell és el seu profeta”. Per això, aquests apunts no pretenen convèncer els marionetistes “consolidats o veterans”, sinó que alguns “principiants, actuals o futurs, o algun esperit experimental, n’aprofiti els avantatges”.
H. V. Tozer enceta els seus apunts amb la qüestió de la denominació. Tozer, anglès nascut al Paraguai, on va viure fins a deu anys, abans de tornar a Anglaterra, es va instal·lar a Barcelona a la dècada dels 1930; els seus escrits són en castellà, i, per tant, parla de la terminologia castellana. I explica: “Cuando, en 1934, empecé yo a construir marionetas , no sabía como traducir al castellano el ya bien establecido término inglés “control”, pues no son iguales sus connotaciones en una y otra lengua. Pero durante la Guerra Civil española, creo que fué un joven, Alfonso Calderón Osés (q. e. p. d), quien me sugirió la palabra “m ando”, la cual me parecía la másadecuada que había oído. Cuando, años más tarde, oí usar, por primera vez, el nombre “cruz”, me pareció tan inadecuado como el inglés “crutch”, o sea , “muleta”, que usaban algunos marionetistas ingleses durante los años 20. En todo caso, tendría que llamarse “cruz de Lorena”, por sus dos crucetas. Por otra parte, parece ser que las lenguas autonómicas también tienen sus problemas semánticos al respecto . Pero, en cuanto al castellano , sigo creyendo que “mando” es el nombre más adecuado.”
Actualment, la paraula castellana “mando” és la que té més acceptació entre la professió. Però en català, tal com ja havia observat el senyor Tozer, hi ha un “problema”; no pas semàntic, sinó el mateix problema que afecta tants altres camps de la llengua, barreja de sociolingüística i normativa. Semblantment al que passa amb altres dispositius que serveixen per controlar a distància un aparell o una màquina, els marionetistes catalanoparlants usen comunament el mot castellà “mando”. Amb tot, si en el cas del televisor, per exemple, el terme “comandament” ha aconseguit tenir un ús preferent entre els parlants, no sembla que estendre-ho al domini de les marionetes hagi de representar cap gran dificultat. Per això, al començament de l’article hem parlat de “comandament”; optar per l’anglicisme “control”, a part de ser dubtós, no ens sembla tan plausible.
L’origen del comandament Tozer
Basant-se en els dos tipus de comandaments verticals més utilitzats a Anglaterra a la dècada dels 20, H. V. Tozer, que era un aficionat, desenvolupà un dispositiu propi al qual va introduir una variació fonamental: modificant la posició de les barres horitzontals, aconseguia que la marioneta tingués el que anomena “moviments automàtics”. És a dir, que pugui fer certs gestos només amb la inclinació de la barra vertical sense que calgui fer servir la mà lliure per accionar altres fils. És, en definitiva, una versió més eficaç del comandament de tipus londinenc: amb el mínim de moviments del marionetista, la marioneta pot fer el màxim de gestos.
Aquesta mena de comandament és força difós a l’actualitat entre els titellaires de fil catalans. Cadascú amb les seves variacions, és clar, fruit de l’experiència o de les necessitats i el caràcter de cada marioneta.
Per veure com es construeix el comandament vertical Tozer, accediu als seus apunts en aquest PDF. Les últimes pàgines contenen les làmines que s’expliquen al llarg del text.
