La versió de L'Invisible Titelles.
Aquest cap de setmana, en diversos teatres de Catalunya, s’hi representa la llegenda de Sant Jordi. A Barcelona, l’únic que ho fa amb titelles és Eugenio Navarro, que revisita la versió de La Fanfarra, a La Puntual (llegiu la crítica de Toni Rumbau publicada fa uns dies). Des d’avui i fins al 6 de maig. D’altra banda, l’Almería Teatre, de Gràcia, ha programat El retorn de Sant Jordi, que ja s’ha pogut veure des de dies abans, a càrrec de la Cia. White & Di, i el Guasch, al carrer d’Aragó, té en cartell des del dia 7 una producció pròpia sobre la llegenda, remetent-se en alguns punts a la versió que s’hi va estar fent durant deu anys, ara en forma de teatre musical. Per veure més titelles, hem d’anar al petit teatre Can Ninot, de Sant Cugat del Vallès. Dues úniques funcions, avui i demà, de La divertida història del cavaller Sant Jordi , a càrrec de L’Invisible Titelles.
La Companyia Tian Cusidó va obrir aquest teatret enguany per, a més de fer-hi funcions per a públic familiar els caps de setmana, oferir cursos de teatre amb enfocaments diversos i per a totes les edats de dilluns a divendres. Per a més endavant, hi ha en projecte obrir un petit museu de titelles. És especialment remarcable que actualment, en una època en què els festivals i les grans infraestructures s’aprimen greument, apareguin nous teatres, espais estables per representar-hi titelles i esdevenir petits centres de cultura de referència local.
El mateix dia 23, dilluns, la companyia Pengim Penjam portarà el seu Sant Jordi i la Princesa a la plaça de Sant Joan de Vilafranca del Penedès.
