Si no ho teníeu apuntat, no us en descuideu: els dies 4, 5 i 6 de maig torna la Fira de Teatre de Titelles. Vint-i-tres anys d’història donen una solvència que, amb la garantia del Centre de Titelles de Lleida, fan que aquest esdeveniment sigui un referent ineludible. El programa d’enguany, com és habitual, posa per davant la qualitat dels espectacles. S’hi barregen muntatges estrenats recentment, alguns de companyies veteranes i no precisament de titelles, com Los Galindos, d’altres que van variant al llarg dels anys, com el de Roberto White, produccions que ja tenen recorregut sòlid, per exemple el de la Companyia Playground, i d’altres que aporten una veterania incontestable, com la de Joan Baixas.
'Música pintada', de Joan Baixas.
La programació resumeix perfectament l’evolució que ha fet el llenguatge dels titelles en els últims anys. Molts, gairebé la majoria dels espectacles que hi figuren, no es destinen a un públic exclusiu, sinó que són permeables a una varietat heterogènia d’espectadors: muntatges per a nens que permeten una lectura divertida dels adults, com Jonás el espermatozoide, dels andalusos El Espejo Negro, o El Principito, dels murcians Teatro Silfo; visions adultes un punt nostàlgiques, sovint simpàtiques, sobre els objectes, els materials i els mons de la infància, com el mateix de Los Galindos o Clinc!, de Pep Bou, o l’espectacle Strings & Circus de Jordi Regot, o també la instal·lació autòmata de Cal Titella, de Galiot Teatre, amb què petits i grans poden manipular els objectes amb diferents tècniques i explicar els seus propis contes.
'Clinc!', de Pep Bou.
La llista de companyies i artistes que participen en aquesta edició de la Fira de Teatre de Titelles de Lleida és llarga. El conjunt reflecteix l’estat actual d’aquesta disciplina artística o, si es vol, d’aquest ritual màgic, no només a Catalunya, sinó a tot l’estat (hi ha companyies de Granada, Múrcia, Jaén, Zamora…), amb algun testimoni dels muntatges que s’estrenen a França.
'Jonás el espermatozoide', d'Espejo Negro.
Però la Fira no són només els espectacles, i això fa que a Lleida hi hagi un ambient festiu durant tot el cap de setmana. Les activitats paral·leles ocupen diversos espais de la ciutat. A la Biblioteca pública, per exemple, s’hi farà la 12a Fira del Llibre de les Arts Escèniques, organitzada conjuntament amb l’Associació d’Espectadors, una atracció indefugible per a qualsevol interessat en el teatre, les arts parateatrals i tot el que hi té a veure. A la Sala Montsuar de l’IEI, hi haurà instal·lada l’exposició sobre el procés de creació de l’espectacle Hansel i Gretel, del Centre de Titelles de Lleida; al vestíbul del Teatre de l’Escorxador, la instal·lació interactiva L’arbre dels titelles, i al cafè d’aquest mateix teatre, la mostra de cartells de les 23 edicions de la Fira. Una de les activitats en què més es veu la implicació de la ciutat en la seva Fira és l’anomenat Eix dels titelles. Organitzat també en col·laboració amb l’Associació d’Espectadors i amb la Federació de Comerciants de l’Eix Comercial, enguany consisteix en una exposició de titelles de cartró fets pels escolars de Lleida, que es podran veure als aparadors de les botigues com una salutació de benvinguda al festival.
'Strings & circus', de Jordi Regot.
