El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l’Institut del Teatre de Barcelona, encara sense un edifici on mostrar les seves riqueses, conté un fons relacionat amb el teatre de titelles realment excepcional. Es tracta d’una sèrie de col·leccions d’enorme importància i d’una alta qualitat estètica que, a més, es troben en aquests moments perfectament catalogades i guardades en molt bones condicions. Els últims anys el MAE s’ha constituït com un dels puntals més ben estructurats i dels que funcionen més bé de l’Institut del Teatre, cosa que és perfectament detectable en visitar les instal·lacions on es guarden i s’arxiven els diversos materials del Centre. Aquesta situació no sempre ha estat així, ja que durant anys les mancances foren notòries, a causa sobretot dels diferents canvis d’ubicació que va patir l’Institut.
Dimoni de la família Anglès.
A Putxinel·li ens interessa especialment el fons pròpiament relacionat amb el teatre de titelles i marionetes, el qual, com hem dit abans, constitueix una de les parts més riques del Museu pel que fa al nombre de peces i de col·leccions de reconegut interès. Des d’aquí, volem fer públic aquest fons i donar-lo a conèixer als nostres lectors d’arreu del món, conscients dels tresors que amaga, dignes, tots ells, de ser vistos i comentats.
Ambrosio Malabarista, marioneta del senyor H. V. Tozer.
En aquest article, ens limitarem a esmentar les diverses col·leccions, que són les següents:
– Harry Vernon Tozer (1902-1999). Conté totes les marionetes d’aquest titellaire anglès instal·lat a Barcelona. En haver esdevingut professor de l’Institut, la seva obra s’ha guardat sencera. Inclou les marionetes, però també el teatre de dos ponts que utilitzava a la darreria, així com decorats i altres artilugis escènics. Igualment, tota la documentació complementària. Aquest patrimoni constitueix sens dubte un dels més valuosos del Museu i és digne d’una atenció continuada i pràcticament inesgotable, atesa la trascendència que el senyor Tozer ha tingut en la pràctica titellaire de Barcelona.
Esquelet meuca, marioneta del senyor H. V. Tozer.
– Família Anglès. De totes les col·leccions de titellaires catalans diversos, tots ells d’una gran importància per a la història local del gènere, potser cal posar en primer lloc els titelles de la Família Anglès. Aquesta família va estar en actiu durant tres generacions, des del 1873 fins els anys 90. Al Museu hi ha una molt bona representació dels titelles Anglès, magnífiques talles de fusta de la tècnica dita catalana, que es caracteritzen per tenir caps grans i un bust amb tres forats per posar-hi els tres dits centrals de la mà del manipulador. Molts d’aquests titelles són veritables joies que tenen, a més a més, la preciosa pàtina del pas del temps, amb un vestits vells però ben conservats i uns colors apagats que ens parlen amb emoció d’altres èpoques del teatre.
Titella de la Família Anglès.
– Juli Pi (1853-1920). És ben conegut també l’únic titella conservat de Juli Pi, el més antic de la col·lecció del tipus “titella català”. Llàstima que només se n’hagi conservat aquesta peça, la qual, però, va permetre a H. V. Tozer estudiar la seva peculiar tècnica de manipulació i difondre-la a tot el món a través dels seus articles.
– Ezequiel Vigués “Didó” (1880-1960). L’obra de Didó constitueix un altre llegat important cedit al Museu. Considerat un continuador de Juli Pi, existeix d’ell una completa monografia escrita per Xavier Fàbregas. Els seus titelles, de la tècnica de guinyol (va aprendre l’ofici a França), constitueixen una de les col·leccions més completes de l’Institut, amb 130 peces que representen un repertori exhaustiu de personatges populars de la societat del seu temps.
– Ingebörg (1923- 1976). La col·lecció es completa amb quinze marionetes de la titellaire alemanya Ingebörg, que el 1954 s’instal·là a Eivissa, on obrí un taller i teatre anomenat Teatro de Marionetas de la Isla Blanca.
– Finalment, també hi ha uns titelles creats en un taller dirigit per Josep Guinovart i tretze peces que pertanyen als Hermanos Roca, una adquisició recent del Museu d’aquesta companyia de “varietés” que treballava cap a les primeres dècades del segle passat.
Mort, titella de la Família Anglès.
Als titelles, cal afegir-hi l’apartat d’escenografia, una extensíssima col·lecció de teatrins i de maquetes teatrals segurament de les més importants del país que poques vegades han estat exhibits. Sense oblidar la col·lecció de cartells, amb una bona presència de grafisme relacionat amb el món dels titelles.
Esperem que aquest article serveixi d’aperitiu abans d’endinsar-nos en aproximacions de més profunditat que farem en futurs articles.
