El Festival TOT arrenca amb força

Només amb tres edicions, el Festival TOT del Poble Espanyol de Barcelona ja és una de les trobades de referència del teatre d’objectes i de titelles. I ho és a nivell internacional. Dirigit des de l’any passat pel quebequès Jacques Trudeau, Secretari General d’UNIMA, presenta un programa artísticament ambiciós que recorre diferents aspectes d’aquesta art escènica tan plena de variants. Per començar, un festival organitzat en el marc del Poble Espanyol, dirigit per Jorge Bernárdez, s’espera que tingui una sensibilitat especial amb els espectacles familiars. El Poble és, gairebé per excel·lència, l’escenari per al públic infantil, i per això s’hi han exhibit artistes de circ i titellaires contínuament al llarg dels anys. El TOT no decep aquestes expectatives, ja que des d’aquest mateix cap de setmana (17 i 18 de març) es podran veure produccionsdedicades als més joves.

Bialostocki Teatr Lalek, The Pole, espectacle inaugural del TOT 2012.

Monstres, de Zipit Company (Catalunya) i The Puppet Lab (Escòcia), és l’aposta forta del festival per a nens i nenes a partir de quatre anys. Es tracta d’una coproducció internacional entre la companyia catalana i l’escocesa, sota la direcció de Simon Macintyre. L’estrena absoluta d’aquest espectacle és el dissabte 17, però es podrà veure al llarg de tota la setmana en funcions escolars. Durant la roda de premsa de presentació del TOT, dimecres passat, les manipuladores Glòria Arrufat i Paulette San Martín van exhibir un fragment de Monstres que es va posar molt bé i va deixar els assistents amb ganes de veure tot l’espectacle sencer.

Tres joves actors de Catalunya ens presenten Marieta, un espectacle sobre la llibertat i la igualtat tractat amb tendresa i molt d’humor, mitjançant un treball de manipulació de titelles a la vista en què es combina el rigor interpretatiu amb la cura amb què s’ha treballat el llenguatge visual i plàstic. Francesc Mas, director i constructor dels titelles, i Núria Olivé juntament amb Gerard Coloms a la interpretació-manipulació, són els encarregats de fer-nos viure aquesta història original i fascinant. Una obra que ha destacat pel rigor i el bon fer dels executants.

La companyia Tyl Tyl Teatro, de Madrid, presenta Ulular, una obra delicada per a públic a partir de sis mesos.

Siesta Teatro ens arriba des de Granada per presentar el seu nou muntatge, en què també es combinen les projeccions audiovisuals i el teatre d’ombres. L’obra és la coneguda història El vestido del Emperador, que aquí és tractada com un tema d’actualitat per parlar de l’acumulació humana vista des de la màgia dels contes. La companyia va ser creada pel reconegut titellaire Luis Z. Boy, amb estudis d’Art a Londres i que, abans de tornar a Espanya el 1987, va ocupar importants llocs de responsabilitat artística en el món titellaire d’Anglaterra, on va ser director artístic del Festival Internacional de Titelles de Norwich entre el 2005 i el 2007.

A la secció Total Experience, s’hi agrupen quatre companyies en quatre escenaris a l’espai de la Porta de Prades. Aquesta combinació quatre per quatre, reuneix diverses propostes més per a tota la família. La selecció dels artistes és una garantia de la qualitat: aquí hi haurà Valeria Giulietti (a qui ja hem pogut veure actuar a Catalunya, encara que no pas sovint) amb les eves ombres xineses fetes bàsicament amb el cos; Engruna Teatre, que presenta contes orientals i africans a Contes de terra i arena; Marionetas Colegone, una companyia sortida del Taller de Pepe Otal, i la companyia Trac Trac amb una personal versió de la Caputxeta Vermella.

Valeria Giulietti.

Una gran representant dels titelles fets amb el cos és la italiana Laura Kibel, que exhibeix un nivell tècnic que gairebé sembla que la seva especialitat sigui senzilla. Va’ dove ti porta i piedi estarà a la carpa instal·lada al recinte, un espectacle d’històries senzilles i personatges sorprenents.

Els dos diumenges del Festival, 18 i 25, s’ha programat un Taller de construcció d’un titella gegant, en què els més joves podran participar en l’art del titella ja no només com a espectadors, sinó fent-se seva l’activitat artesana de l’espectacle.

El Jardín Umbrío, de Pep Gómez i Andrea Lorenzetti.

Només per a adults

El festival del Poble Espanyol no oblida ni els espectacles per a adults ni el públic professional. La presència en la programació de l’artista nord-americana Hilary Chaplain és, en aquest sentit, un gran trumfo, ja que presenta el seu aclamat A Life in Her Day, un xou unipersonal sobre l’estrès d’estar sempre buscant la felicitat. També hi dirigeix un taller de comèdia física. Chaplain utilitza la mímica per a la interpretació i la combina amb la manipulació d’objectes.

L’espectacle inaugural també és exclusivament per a públic adult, la qual cosa subratlla l’interès a canviar la imatge que es té popularment del teatre de titelles. És The Pole, de Bialostocki Teatr Lalek, de Polònia, una obra basada en la novel·la del mateix títol de Vladimir Nabokov i centrada en l’expedició al Pol Sud de Robert Falcon Scott i els seus companys. És una història èpica i tràgica, ja que quan finalment arriben al Pol Sud amb l’ànim de ser els primers, s’adonen que el noruec Amundsen se’ls havia avançat un mes. En el viatge de tornada, tots els membres de l’expedició acaben morint. Una producció austera, fins i tot minimalista, que penetra profundament en les emocions dels espectadors a través d’una història sobre el valor, la resistència i el coratge.

Les coses de la vida, de Trastam Teatre, un espectacle "de llarg recorregut". Foto de Jesús M. Atienza.

Les nits dels divendres i els dissabtes són per a espectacles com The Pole i Jardín Umbrío, de Pep Gómez i Andrea Lorenzetti, i Les coses de la vida, de Trastam Teatre, que formen part de les sessions TOTNit. En aquest apartat, cal ressenyar la selecció de curtmetratges d’animació que es projectarà en l’espai de l’Ajuntament de Vallderoures, a més de l’actuació del DJ que Baila amb imatges de vídeo-jockey.

Però sens dubte, una de les grans sorpreses d’aquesta edició serà la secció Off del TOT. Es diu que no hi ha un gran festival sense un off. Però el secret és que no hi pot haver off sense un gran brou de cultiu de l’art que es pretén mostrar al festival. Per això el TOT —gairebé podem afirmar-ho per endavant— podrà demostrar, més enllà de la seva impecable programació i l’obertura de mires, que l’art del titella continua sent, al segle XXI, plenament popular i amb una salut creativa envejable.