Aquest cap de setmana, els dies 10 i 11 de març, Marduix Titelles presenta Jardí de música i cristall al Teatre Àtrium de Barcelona. La representació d’aquest treball s’emmarca en el repàs que aquests titellaires de Sant Esteve de Palautordera estan fent de la seva obra completa. Fins ara, en aquest mateix espai, hi han presentat títols emblemàtics com Mariner de Sant Pau; El Planeta B612, en homenatge a Antoine de Saint-Exupéry, i Frederic, i tu què fas? Al final d’aquest mes, els dies 24 i 25, oferiran La Lluna. El Teatre Àtrium es troba al carrer Consell de Cent, 435 Baixos, tocant al Passeig de Sant Joan. Les funcions de dissabte són a 2/4 de 6 de la tarda, mentre que les de diumenge es fan a les 12 del migdia.
La idea de fer aquest cicle no pot ser més llaminera i agradable, tant per als qui actuen com per al públic que hi assisteix. Sobretot per la intimitat que ofereix l’Àtrium, un espai petit amb una grada que permet una visibilitat perfecta.
Titelles Marduix. Foto de Jesús M. Atienza.
Meitat tu, meitat jo
Va ser una sorpresa i un veritable plaer assistir a una de les representacions d’aquest cicle dels veterans i reconeguts Marduix Titelles. La qualitat de l’obra exemplifica prou bé el que es trobarà l’espectador que assisteixi a alguna de les funcions que encara queden. Jo vaig veure l’obra titulada Meitat tu, meitat jo, basada en poemes de Joana Raspall. Va ser, com deia, una sopresa perquè no sabia res d’aquesta sala situada a la dreta de l’Eixample, i un plaer perquè no és tan freqüent veure els Marduix actuar a Barcelona. El títol forma part d’un conjunt de peces que Joana Miralta i Jordi Pujol van presentar en un circuit de biblioteques de Catalunya a partir de l’obra de determinats escriptors i poetes: Pep Albanell, Joaquim Carbó, Teresa Duran i Joana Raspall.
Interpretada per Joana Miralta, amb petites però ben decisives intervencions de Jordi Pujol (que fa de tècnic a un costat de l’escenari), l’obra és una interpretació visual dels poemes triats de Joana Raspall, elaborada amb un llenguatge que combina gest, paraula i imatge a la perfecció. Es necessiten molts anys d’experiència per arribar a aquesta síntesi d’elements que es mostren al llarg de la representació sense que en cap moment hi hagi res que sobri ni res que manqui. Les imatges poètiques s’acompanyen de gestos i de figures, planes en aquest cas, a l’entorn d’una escenografia que es va desplegant i omplint a mesura que les paraules desgranen significats. Tot és mesurat i polit, sense cap redundància i amb una economia de llenguatge òptima.
Joana Miralta i Jordi Pujol. Foto de Jesús M. Atienza.
La presència dels dos titellaires, que sempre han combinat l’actuació personal amb la manipulació dels titelles, amb els anys ha guanyat aplom i es pot dir que en aquests moments es troben en el moment més dolç de la seva carrera artística. Res sobra per enlloc i el plaer d’actuar es fa palès durant tota la representació. És una sensació que he sentit ja diverses vegades davant de certs titellaires veterans i que sens dubte té a veure amb la maduresa de l’ofici. També en l’honestedat d’una línia de treball continuada que el temps acaba destil·lant en un estil refinat de fer i de moure’s.
L’obra transcorre a través d’un argument filat per imatges poètiques, creant una atractiva narrativitat alhora abstracta i sensitiva. Es pot dir que la Paraula és el principal personatge, que es va metamorfosant en formes i elements primordials: el sol, la lluna, el mar, un peix, un ocell, un barco, una ciutat i uns humans que en realitat fan de figurants. L’escenografia, que es va “vestint” durant l’obra, també és un personatge, necessari per encabir-hi les imatges dels poemes.
Crec que per als titellaires de Marduix, aquestes funcions a l’Àtrium deuen constituir una bona ocasió de revisar la seva obra, fer un repàs a la pròpia trajectòria i extreure’n els ingredients dels pròxims passos a seguir. Segons em van dir, la temporada vinent continuarant com a residents a la sala, la qual cosa permetrà que ells puguin prosseguir amb les seves recerques i que el públic de Barcelona pugui gaudir d’uns mestres del seu ofici.
