Aquest proper diumenge dia 2 de febrer de 2014, actuarà en dues sessions al migdia a les 12:30 i a la tarda a les 17h, la històrica companyia Libélula, de Segovia, amb “El Retablo de Cristobita”. Bornet convida així a un dels seus grans amics, amb el que ha compartit no poques aventures per les terres ibèriques i per altres llocs del món. I és que no podia faltar, en aquesta cita de titelles i ciutats que es fa un cop al mes a la Sala Moragas del Born Centre Cultural, el vell i sempre jove Cristobita que temps enrere recorria les Espanyes amb les seves juguesques. Un personatge que també agafa el nom a vegades de Don Cristóbal Polichinela, d’origen incert, però ben documentat a partir de finals del segle XVIII.
Julio Michel presenta l’espectacle des de fora del castellet.
Com el país que li ha tocat en sort representar, Don Cristóbal Polichinela és un personatge amb dues ànimes: una de truculenta que correspon a l’Espanya Negra que tan bé va pintar Goya, Valle-Inclán o el cinema de Buñuel, i una altra viva i alegre que correspon als putxinel·lis populars que durant el XIX recorrien els camins peninsulars. La figura del vell indià que retorna ric i fatxendós per casar-se amb una jove necessitada és la que retrata Jacinto Benavente en “Los Intereses Creados” i correspon també al Don Cristóbal Polichinela de les obres per a titelles de García Lorca, tot i que el poeta lluminós de Granada el converteix en un titella molt alegre. La Guerra Civil va acabar amb Don Cristóbal Polichinela –potser la seva part fosca es va encarnar en el General Franco, com se sap destre en el garrot– , tot i que a partir dels anys vuitanta, diversos titellaires l’han intentat recuperar, accentuant un o altre dels seus aspectes contradictoris.
La companyia Libélula, de Segòvia, és la que més esforços ha fet per recuperar el Cristobita alegre dels temps antics i els seus repertoris populars, comuns a tota la Península Ibèrica. Per això, es va inspirar en els vells testimonis i en una tradició que ens ha arribat fins avui molt viva: la del Dom Roberto portuguès. El “Retablo de Cristobitas” de Libélula comparteix així els trets de dues tradicions peninsulars que des de sempre han estat molt relacionades entre si: el ritme vertiginós, alegre i d’una extrema simplicitat dels Robertos de Portugal, i el repertori i el sentit del humor dels titelles populars espanyols de tota la vida.
Fitxa artística:
– Direcció: Julio Michel.
– Titellaires: Julio Michel, Juan Antonio Sanz i David Farac.
– Músic: Cuco Pérez
